Jo crec que en un primer moment m'ho prendria malament. Crec que no entendria un canvi tan radical de vida; suposo que em bloquejaria de tal manera que no escoltaria les explicacions. Dic això perquè estic molt be aquí on visc i estic amb els companys de tota la vida. A més, marxar voldria dir parlar una altra llengua, un altre institut o anar a un altre centre de formació i començar a conèixer gent nova. Suposo que passat uns 10 o 15 minuts de la primera reacció quan els meus pares m'intentessin explicar el motiu del trasllat, intentaria entendre'ls, ja que sempre he pensat que els pares fan tot allò millor pels fills. Imagino que després començaria a pensar el pros i els contres d'un desplaçament. I tot i que em molestés molt i no hi estigués d'acord en un primer moment crec que acabaria acceptant i assumint que he de marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada